T'enyoro

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Això només ho cura el temps.

Fantàstic, has explicat a la perfecció un sentiment que ha tingut tantíssima gent al tallar amb la seva parella, però que no massa gent sap expressar. Molt maco, de veritat, i espero que tot vagi millor.

Ada_67:
Soc Rosella, però em pots dir Marc, no saps com t'arribe a entendre, a mi fa poc m'han fet el mateix, una noia de Badalon, que es deia Àfrica, 2 anys i mitj junts, d esobte, em digué que m'ha deixat d'estimar, després de pasar-me tot un estiu patint perquè ella estava pensant en la nostra relació.

T'entenc, i sé de que parle quan et dic que has d etindre fe en el teu cor, perquè aquest tornarà a renaixer, pareixes forta.Quan ella em deixà em vaig refugiar en l'escritura i crec que he fet bones creacions, llegeix-les si vols, ànim, estic amb tu.

Salut i una abraçada!!

Moltes moltes moltes gràcies!
M'ha fet molta ilusió que comentesiu el meu relat.
He llegit alguns dels vostres relats i em sento afalagada de que uns autors com vosaltres em comentessiu!

Mil i un petons!.

Crec que és un nom molt dolç per donar cos a un sentiment tant amarg.
Trobo que per tenir catroze anyets escrius amb molt de sentiment, i potser amb un pél massa de rencor, per ser tan joveneta...
Si no aprens a oblidar, aviat et veuràs obligada a conviure amb tota la rancúnia i el mal que la vida t'anirà posant a l'esquena, i que et farà caminar encorvada. És això el què vols? Doncs somriu, i pensa que et queda molta vida per endavant, per oblidar, per buidar el teu cor i tornar-lo a omplir-lo tantes vegades... potser més de les que voldirem, però és tan fantàstic sentir totes les emocions que la vida et porta al llarg dels anys...
El truc per oblidar és somriure a l'adversitat, i tenir un bon lloc on recolzar-se, bons amics, o fins i tot, encara que sembli increïble, la família. Si res d'això no et convenç, pensa que sempre hi haurà algú en aquesta plana pensant en tu.
Cuida't molt petita, i somriu, no deixis mai de somriure! Que ningú et robi mai l'alegria de viure!!
Moltíssims petons plens de bones intencions!!

He llegit amb atenció el teu escrit, plé de sentiments, de retrets amargs cap a un/a matei/xa.

Com escrit és un més dels que pot escriure aquell/a que se sent dessenamorat, traït, idiota i imbècil.
Ens ha passat o tots i continuarà passant mentre el nostre món, civilització benestant, continuï sent això, el primer món.

Els nens que moren de gana o de sida, no tenen problemes sentimentals, trobar una herba o una gota d´aigua és el seu amor, el seu orgasme.

Salut

¡hola! La teva història m'ha arribat al cor.. es molt bona, te molt de sentiment i segur que tothom ha enyorat algú. Jo tincs poemes similars si vols podries llegir-te'ls.. T'ho aconsejo

M'han copsat aquestes quatre ratlles que ara que estic debil quasi em fan plorar...

Molt tendre.

Tothom enyora, i jo tmb.

Equinozio