Tenia anorèxia

Torna a estirar la cadena del vàter. S'aixeca i es mira al mirall del lavabo. Està més pàl·lida que mai, i també molt prima. Però ella encara no ho veu i plora. Està sola a casa, li fa por fer-ho quan els seus pares estan a casa. Li fa por que la seva germana petita entri i la vegi. Fa una hora, més o menys, que els seus pares l'han obligat a menjar-se tot el dinar, ella ho ha fet, molt enfadada, però ha pensat que quan marxessin ja ho vomitaria. Ara, que ja està segura que dins el seu estómac no queda res, s'està netejant la cara. Li fa fàstic mirar-se al mirall, vol aprimar-se encara més, perquè encara està grassa. Per sopar no menjarà res, això compensarà el dinar d'avui. S'insulta, es posa el xandall i surt a córrer, com cada dia.

Dóna una volta al barri sencer, però encara no en té prou. S'ha d'aprimar un parell de quilos més per aquest estiu. Així estarà perfecte, però no sap que quan ho hagi aconseguit, encara no en tindrà prou, i seguirà sense menjar res, seguirà vomitant-ho tot, seguirà fent exercicis excessius i seguirà veient-se grassa. I plorarà, perquè res li surt bé. I es farà la sorda quan els altres li diguin que està prima, que hauria de menjar més. Tot això fins quan?

I segueix corrent sense parar. Al seu voltant veu com la gent menja de tot, sense parar-se a comptar calories. Uns nens menjen llaminadures, un noi menjant-se un entrepà, veu la gent sortint de l'hamburgueseria,... "Pobres, no tenen ni idea de les calories que porta tot això que s'emporten a la boca, només pensen en endrapar, però jo sóc molt més llesta que ells, aguantaré." - pensa.

I ja porta una hora corrent, i decideix tornar a casa perquè s'està fent tard. Quan hi arribi farà cinquanta flexions i anirà a dormir sense sopar. Ja s'està acostumant a no menjar i no té gana.

Abans de creuar la cantonada del seu carrer se li ennuvola la vista. Posa els ulls en blanc i cau a terra. Un altre desmai, ja en porta tres aquesta setmana. Serà l'últim. La gent del seu voltant va a ajudar-la i una ambulància ve a buscar-la. Quan arriba a l'hospital ja és morta. Ningú no pot dir res, excepte una paraula: anorèxia.