Tendresa

La història de segur és tant vella com el món, succeí en un poble qualsevol, en un país que us agradi, i els seus actors, foren: un gosset, un infant i el propietari i venedor de la botiga d'animals.

L'escena d'aquest clàssic, comença amb un cartell "Cadells de Fox terrier a la venda", i ben aviat amb el nassarró enganxat als vidres, d'un infant d'uns sis anys, que contempla embadalit al grup de gossets.

Al dia següent, del grup de cadells ja se'n han venut dos i únicament en resten tres a la venda; a la sortida del col·legi, el nassarro de - li direm Alexandre - l'infant torna a enganxar-se als vidres i resta allí embadalit una bona estona.

Al tercer dia només una parella de cadells romanen dins de la gàbia cistell, quan l'Alexandre surt del col·legi, aquesta constatació li fa obrir la porta de la botiga, i adreçar-se educadament al venedor :

Quin preu tenen el gossets ?

Els dos que tinc aquí, l'un 10 € i l'altre 50€.

L'Alexandre treu unes monedes de la seva butxaca, 1 € i 20 cèntims, i mira als ulls dels venedor abans de preguntar-li ; Que podria veure'ls ?

El venedor treu de l'aparador la gàbia cistell, i la posa damunt la taula; un dels gossets deseguida comença a fer moviments, mentre l'altre manxol intenta també acostar-se fins a l'Alexandre.

L'infant li pregunta al venedor; que li passa a aquest gosset, referint-se al qui te l'aparença desmanyotada ; el venedor li explica que el veterinari va trobar des del naixement, que tenia un problema de maluc , i que possiblement això el faria caminar feixuc durant tos els dies de la seva vida.

L'Alexandre quasi no el va deixar acabar d'explicar la història, Jo vull aquest gosset !

El venedor va insistir en el fet de la limitació física de l'animal, i com això faria possiblement que acabes deixant-lo de banda a mesura que anés passant el temps.

L'Alexandre malgrat l'assenyada reflexió va insistir, no, no ! aquest és el gosset que jo vull comprar !

El venedor coneixedor de la dificultat de trobar sortida a un animal amb problemes de mobilitat, li va dir que si tant li agradava, ell estaria encantat de regalar-li el gosset.

A l'Alexandre se li va dibuixar un rictus de disgust al rostre, que no va passar inadvertit al venedor, que va quedar encara més sorprès, quan el va sentir argumentar, que el gosset valia tant com l'altre , i que avui li faria el pagament dels diners que duia, 1€ amb 20 cèntims, i que la resta fins al 50 € li aniria pagant a raó de 0,50 cèntims cada setmana !
El venedor va fer-li notar que el preu del cadell era únicament de 10 €, i que certament més enllà d'un afecte espontani, s'acabaria cansant del gosset deforme.

L'Alexandre va insistir en que tenia el mateix valor que l'altre i per aquesta raó, ell li pagaria el mateix import ; al temps que es va aixecar el camal de la cama esquerra del pantalon [ al venedor no li havia semblat estrany que portes pantalons llargs ], i li va ensenyar alhora l'armadura que li permetia anar dret, la seva extremitat prima i feble.

Jo tampoc no puc córrer gaire i el gosset necessitarà d'algú que l'entengui, oi ?

El venedor es mossegava el llavi, però finalment els ulls se li van omplenar de llàgrimes, amb tot va somriure quan li deia a l'Alexandre :

El gos es per a tu, i certament accepto les teves condicions pel que fa al pagament. Pregaré sempre al bon Déu per què els animals de la meva botiga, trobin un amo que els estimi, com tu ho fas amb aquest cadell.

Només els amics ens estimen de forma incondicional i malgrat les nostres evidents mancances.

Qui te un amic, te un tresor !

© Antonio Mora Vergés