Tendències

El teu vers se m'endú com un riu suavíssim d'aigües sedoses, plenes de vida i de llum.

Són paraules molt ben trenades, en saps molt, de debò.

M'agrada mol el teu estil!

"diré vida
perquè m'estimo les petiteses"

"diré fragilitat
perquè la pau és fràgil"

Quina barreja de dolçor i força alhora. preciós!

Una abraçada amb tot el cor, roda3, és un plaer!

Seré bereu, perque demà començo vacances i tinc una pila de feina per enllestir. De fet. avui no pensava aparèixer, però els teus comentaris m'han anat ajudant molt aquests dies passats i no mereixes el silenci.

És un poema deliciós. I et demano permís (que m'autoconcedeixo) per emportar-me cap els meus preferits.

I ara vull agrair des del racó més profund de lameva ànima les teves paraules. Perquè són els ànims que tothom necessita en algun moment. I és ben cert que el camí és molt més lleu si el fas acompanyat!!

I et demano, ja posats, que continuis escrivint, perquè les teves paraules, com les del teu mestre, tenen el sentiment i la senzillesa a flor de pell. I és tot un plaer llegir-te.

Moltes gràcies per tot. I t'acompanyo en el brindis!!

Una abraçada.

Salz.

P.S. Sort que pensava ser breu!

Desprens molt de sentiment i també vitalisme, és bonic llegir-te.
M'ha fet molta il·lusió el comentari que m'has deixa't!

Petonets i segueix així!!!

Anneta

aposto pels verds de les vinyes
mentre renego del gris del ciment.
Jo també aposto pel verd de les vinyes o per l'aire d'una muntanya o la vista d'un cim.
I diria que també coincideixo amb tu pel que fa a les tendències... ( jejeje, tot i que jo en comptes de Montserrat recordar-me a Miquel, quasi que més ben dit al revés! ;) ).

[ ...si és que ho he interpretat bé! és clar! ]

Apa! que vagi bé! ciao!
Gemm@

això és un Carpe Diem en majuscules, ehhhh!
endavant, amb la vida i la paraula!!

Sí, avui al matí he fet una descoberta gràcies al teu comentari. Aquesta descoberta són els teus poemes!
Com és que no ets gaire llegit? Em sorpren, però clar, en aquesta web encara hi ha tantes perles amagades!

I ara, et comento breument: Trbo que el teu poema té alts i baixos, però alguns alts són molt alts, i em sedueixen.
M'agraden els teus pensaments, la forma en que els expresses: no em surts amb les mateixes tonteries de sempre, ni buscant les paraules boniques per no dir res de res, o, pitjor encara, per amagar-te a darrera.
M'agrada l'estrofa
Diré refugi,
i em diràs presó.
Diré llibertat
i em diràs cobdícia.

Escriurè aquest lema a l'entrada de casa!
I el final m'agrada molt, tot i que no l'acabo d'entendre del tot... Però de veres que m'encanta!

Segueix escribint, amb força, amb visceres, amb missatge, amb dolor....

Bruixot