Temps era temps...

Un dia de pluja, els tres homes van preparar l´equipatge i algunes armes, van pujar a l´MBI, que era una nau de tecnologia punta amb les últimes novetats informàtiques, que no eren moltes, i podia arribar a superar la velocitat del so fins a casi dos vegades.


Van entrar cap a la nau i es van dirigir a investigar un satèlit que s´havia avariat a prop de Mart, però poc després d'enlairar-se va començar una potent pluja de meteorits i es va desplegar a sobre la nau dels nostres protagonistes, aleshores en De va fer una maniobra d´emergència però un meteorit els hi va destrossar l´ala esquerra de la nau, així doncs la nau va anar a parar a un forat negre i de la velocitat es van estimbar contra un planeta estrany a l´altra banda del forat negre.


L´Ema va observar les destrosses causades per la caiguda i els meteorits i va dir:

-Ufff, aixó pinta molt malament, però ho podré arreglar en tres dies com a màxim.


Va mirar el seu rellotge electromagnetodifusor i va observar una cosa que el va impactar.

-Que!!!, hem creuat les línies espaciotemporals amb la velocitat i ens n´hem anat 10 anys cap endavant.


Ell els hi va comunicar als seus companys:


-Aneu a investigar i a veure que hi ha en aquestes terres perdudes de Déu.


Els dos viatgers de l´espai van anar a investigar el planeta però era només sorra i pedra, al cap de dues hores en Be i en De van tornar cap a la nau espacial cansats de tan caminar però no van veure l´Ema, havia desaparegut.


En Be i en De van decidir fer un forat sota terra, perque van pensar que a lo millor la sorra s´havia empassat al seu amic.


Quan van esfondrar el terra es van trobar amb uns lleons que estavan vestits i xerrant amb l´Ema mentres prenien el té.


El que havia passat era que les proves que havien fet amb els lleons havien anat a aterrar en aquell planeta i aleshores els lleons havien desenvolupat noves tecnologies sota terra, havien creat tota una metrópòlis subterrànea perque a la superfície feia massa calor.


Llavors l´Ema, en Be i en De van voler tornar cap a la terra però no podien perque tenien la nau trencada i el motor de la nau va explosionar fent proves de manera que no podien tornar a la Terra, però no es van desesperar.


El rei Lleó els hi va dir que havien desenvolupat una màquina de teletransportació, i el rei els va teletransportar i ells van dir gràcies.


Van arribar a la Terra i es van fer famosos per el seu descobriment.


Aquesta história me la va explicar un vell savi lleó per aixó no he dit els noms reals dels personatges per conservar la seva identitat ja que encara viuen entre nosaltres aquests tres homes, el vell savi em va dir que la esperança és l´últim que es perd, perque aquells tres exploradors mai la van perdre l´esperança de tornar a la Terra i mai la perdrán, i ho sé perque jo era un d´aquells tres exploradors.