Tatxan!

Tatxan!, va fer movent el barret de copa davant el nostre cap de personal, al sopar d'empresa. I davant els nostres sorpresos ulls, va desaparéixer al seu interior.
No podíem creure el que veiem, ja que tots vam pensar que del barret sortiria un grapat de confetti o un mocador de colors.
Atès que no era un ser molt popular, vam decidir en reunió urgent i un poc enòlica, mantenir-lo allí i callar el succeït.
Això sí, cada dia un de nosaltres deixa al barret un menjar deliciós i un d'aquells puros que tant li agrada fumar.
De moment, el senyor Andreu no es queixa.