Amnèsia

A la punta de la barra, la rossa va obrir la caixa i aixecà sorpresa les seves negres celles en descobrir dintre allò que havia demanat.
Em va demanar que busqués el seu antic agressor.
Alguna cosa em deia que no havia d'acceptar aquell cas, i tal volta l'havia d'haver deixat quan totes les pistes em van portar al meu barri, als meus antics billars i a la meva mala memòria. Però sóc un detectiu amb orgull. I de paraula.
Vaig guardar els diners a la meva butxaca, i mentre la sang s'escampava pels pantalons, vaig intentar apagar el dolor de l'entrecuix amb un Ducados i un whisky triple.