TARDA

Un relat de: Neòfit
TARDA

Picoteja entre l'herba humida, l'estornell. Hi deu trobar, a més, una bona frescor regalada per la boira del matí i que encara reté la tímida grisor d'aquesta tarda d'un octubre tot just estrenat. L'ocell exhibeix uns moviments ràpids, plens d'energia i vitalitat, mentre amb el bec va recollint els fruits de la seva insistència.

Aquesta petita escena transcorre mentre la llum d'aquest dia tardoral es va escolant lentament entre núvols, arbres i cases. Tot ho embolcalla una quietud aparent, amagada darrere les melodies oníriques de Debussy, que banyen les meves oïdes mentre observo l’ocell i escric aquest petit moment.

3 octubre 2023

Comentaris

  • Encisador[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 05-10-2023

    Una bona companyia per escriure un poema inspirador i ple de delicadesa. La natura sigui l'estació que sigui, sempre és benvinguda.

    Molt bonic Neòfit.

    Rosa.

l´Autor

Neòfit

10 Relats

10 Comentaris

1197 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00