Tard

acceptar que ja no hi hem arribat a temps, que potser, abans...que potser si...
per això sempre dic: fes tot el que desitgis en cada moment, mai saps quan serà massa tard!

:)

una abraçada

I mai no ens hem de sentir poca cosa (si, ja sé que és molt fàcil dir-ho), però sempre (SEMPRE) trobarem algú que vetlla per nosaltres, que ens estima i ens valora de veritat :)
I respecte al comentari que em vas deixar, dius que I és que a vegades els somnis és millor que es quedin com el que són, somnis... Però és el meu deure dir-te que el somnis, per molt inabastables que semblin, poden convertir-se en fets reals!
Ànims, seguiré llegint-te :)

Una abraçada,
Marta.