Cabells

Un relat de: F. Escandell
Tu que em mires i somrius.
No tens pressa.
No tens por.
Tu que respires,
jo que et sent a prop,
i una cortina de cabells com a frontera.

Els agafes,
els treus de la meua cara.

Tu que em mires i somrius
i t'acostes
i m'acost.
Tu que em beses
i te'n vas.

Comentaris

  • Agradabilíssim[Ofensiu]
    Bonhomia | 31-12-2013 | Valoració: 10

    La senzillesa de les teves paraules duen la felicitat del somni dels dies rosats, versos humits d'amor.


    Sergi

  • I prou[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-12-2011 | Valoració: 10

    És senzillament preciós aquest poema. Breu, descriptiu, íntim, tendre. Coses petites que esdevenen grans i un final que s'acomiada amb punts suspensius. És tot, ja nhi ha prou. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de F. Escandell

F. Escandell

96 Relats

119 Comentaris

75696 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc inútil com un gos que borda
a una lluna que no entén d'udols...


[http://somiarpersobreviure.blogspot.com]