Tantes coses per escriure

ves per on, diria que te l'havia llegit, però no comentat! Mare de Déu, quin cap! Serà casualitat o tot el que t'he llegit és poesia? Jo admiro la gent que és capaç de fer poemes, sóc incapaç de rimar res de res!!
En quan al texte, és cert, de vegades vols escriure i no saps qué, ni com, però et venen al cap mil frases boniques, però et falte historia!!

Trobo que tens tota la raó.

De vegades m'ha passat: una mena de necessitat incontenible de seure davant d'un paper, o davant l'ordinador, i escriure. Perquè sentia que alguna cosa naixia amb força dins meu... i de sobte! El buit creatiu.

Però un buit que no es deu a la manca "d'inspiració" (que col·loco entre cometes perquè no hi crec gaire, jo, en la inspiració), no és un buit que depengui d'un mal moment...

Al contrari: és un buit provocat per l'allau d'imatges, de sensacions, d'històries que s'aboquen dins meu i no troben sortida.

M'he sentit força identificada amb aquest poema teu.

Per sort... no em passa sovint (però passa: sí).

Salut!

LLIBRE

n tts els komentaris seran ons, ni auran de dolents.. po anims!!!!!
akest no magradat tan.. po =mment reflecta l'esforç!!segueix aixi k arribaras lluny!! )