Tal dia com avui

La lletra petita m’ha romput els esquemes
i el rovell s’escampa per tots els teixits

On són totes aquelles torres?

Han caigut, una a una

El jardí s’omple de batecs esmorteïts
agredolçament el miro i ploro

Els genolls cauen al terra amb força

Feixucs com les pedres que em tiraren
descansen en la solitud més pura
dedican-te la caiguda