Sota els llençols

No puc no enyorar-te
un diumenge qualsevol,
despertant entre clars
i aquests núvols d'alcohol,
si quan em giro,
quan em capgiro
i em regiro,
em ve l'olor a tabac
dels meus cabells
i em transporta
nits enllà quan,
potser no recordes,
vam tornar a començar.

I jo vaig marxar
o potser tu,
però això tan hi fa
perquè tot el que
pugui dir ara
ja sé que serà en va.

Tanmateix ningú
m'ha dit que
el dolor brolla de dos
llocs: d'escriure sense
anestèsia i d'estancar-me
en el record.