Sort en tens digne obrer, d'enriquir-te en altres paràmetres...

El despertador sona
quan el sol encara dorm,
un petó a la dona
que ja comença el jorn.

L'hora fosca encara tremola
quan sent el fred del carrer .
Fora de casa ja, simple obrer,
amb abric i carmanyola.

Tot el dia treballant,
tota una vida pels altres,
quatre engrunes per anar tirant
i a sobre agrair que te les han donades.

Com et traeix el destí,
obrer senzill,
de quotidianitat humil,
que no de vida resignada.