I doncs "princeseta", si ja t'he demanat perdó

-QUÈ EM VOLS MALPARIDA?
QUE VOLS QUE EM TORNI BOIG?, DIGUES !!!
TOT EL DIA TREBALLANT PER TU
I TU AMB EL CUL A LA CADIRA !!!

QUÈ COLLONS EM VOLS?

-Jo, jo ja no sé el que vull, "vida"...

De petita volia ser la teva princesa
però ara, amb tan trist destí
en tinc prou si puc seguir,
amb dignitat i la lliçó apresa.

-¿...?

-És cert que jo no sé el que vull
però, i tu?
tu ja saps el que em dones?


-Quan vols, em pegues,
em desprecies i em castigues.
Cada dia et tinc més por,
i em sento més aprop de la mort quan arribes.

I no, jo no vull que el mirall em vegi
amb la cara trencada,
vull poder-me mirar
i reconèixe'm cada vegada.

-"PRINCESETA", AMOR, ÉS QUE JO...

-"Vida", em fa tan de mal cada garrotada,
mal a aquestl cor ple de cicatrius deixades,
sentir-me tan humiliada
amb el teu tracte despectiu...

-"AMOR"..., "PRINCESETA", PERÒ SI JA T'HE DEMANAT PERDÓ!!!

-Si, i jo t'odio a mort,
t'odio tan com en el seu dia et vaig estimar...
i tot i així m'humilio
cada vegada que et torno a perdonar.

Però no pateixis "vida", aquest cop ja marxo jo,
marxo de tu i de mi
i espero, carregada de neguit
no oblidar mai aquest dolor...