sopars a la italiana (o relat curt d'una estrambòtica mafia)

Un misteriós home pica a la porta, dos cops fluixos i un de fort, com li van dir que fes. L'obre s'obre de cop i apareix un home vestit d'Armani que el convida a passar. Abans d'arribar a la porta concreta, en passa per d'altres on veu a gent sopant, a gent jugant a cartes, a gent fotent-se d'osties… de cop, l'home s'atura davant d'una porta, aparentment, com qualsevol altre. Pica la porta amb la mateixa combinació que li havien dit a ell i se sent de dintre un gruixut - passa, Leonardo -. Un grup de cinc persones amb evidents símptomes de sobrepès seuen a la taula de la cambra mentre mengen (o devoren) un infinit plat de macarrons. El més gros d'ells atura l'engoliment i observa al nouvingut - oh passa Franxesco, testàvem esperant! - i li fa una encaixada de mans gairebé suficient forta com per trencar-li. - Leo porta una nova ració per al nostre amic - diu mentre passa el braç per la seva espatlla, recolzant part del seu tonelatge.
Un cop ha marxat el cambrer i estan tots assentats, en Franxesco diu mentre posa un encuirat maletí a la taula - he portat el que em vau demanar -. Il Padrino estarà content. M'ho deixes veure? - just en aquell moment tornen a picar a la porta i en Franxesco amaga ràpidament el maletí.
-porto el sopar: a on volen que el deixi?
-Sí, aquí mateix gràcies ja pot anar-se'n.
Alleujats el noi torna a treure el maletí, l'obre i n'ensenya el contingut al seu amfitrió, Rafael. L'home queda emmudit en veure el contingut i, amb suma delicadesa, l'agafa. - l'últim exemplar de Mazinger Z en tapa dura, només n'hi ha mil en el món com aquest!!- en Franxesco va començar a menjar el plat sense fons de pasta; tenia gana. De cop una cremor li puja des de la boca fins als ulls: les espècies són d'allò més picants!!! - aaaaahh!!!! -. - Però què fas, desgraciat -.
Quan s'ha adonat ja era massa tard. Sense voler ha escopit la salsa enmig del sagrat volum. El corpulent home s'aixeca i treu de l'aixella la pistola - això no té perdó, has embrutat en el somni dil Padrino! I ningú hi sobreviu -. En Franxesco li tira el maletí a sobre per poder tenir temps de també treure l'arma; amb tan mala llet que l'home camina cap enrere x esquivar-se'l, s'entrebanca amb la cadira i cau donant-se un cop de cap al sòcol de la paret deixant anar una espassa manta de sang. Silenci. En Franxesco s'hi apropa prudentment i li palpa el canell. L'ha dinyat.
De cop es sent (una altra vegada) que algú pica a la porta - un segon si us plau! Estic ocupat!!! - l'involuntari assassí mou la greixosa massa carn a sota de la taula i crida que ja es pot entrar. - si venia per portar... perdoni, i el senyor Della Torre? - es veu que li ha sorgit un imprevist, si es tant amable d'apuntar el sopar al seu compte, gràcies. Ah, i per favor: li faria res portar-me un descafeinat amb sacarina?
Un cop l'home s'ha pres el cafè, agafa el maletí i torna a ficar el còmic (un cop havent netejat amb les tovalles la salsa) el tanca i marxa de l'habitació deixant 2€ de propina, el cambrer era amable.