Sons de paraules.

Evites paraules que cal pronunciar, molts moren de fam i tu inventes miratges, escuses i pans, només saps callar que no veus que tots volen jugar al joc de les putes corbates i bancs, i vas per la vida amb trajes, sabates, perruca i un somriure fals que tapa les boques que anuncien mentides que em lleven la son, i vas per la vida cantant melòdies passades que sonen a por, que calles les mases que pagues amb vides i cobres amb vots. Els portes per ralla, que fas per matar? Els porten almoines que et calfen la sang, importes riquessa, petròli i esclau, importa la vida, l'amor i la pau. I cada cop que tu inspires hi ha mil que no expiren, sofeguen i et miren com vius al teu trò del regne que inspires xarrant de eixos contes de bruixes que escolten i ens contes abans de ser maquillades com fades precioses que inventes, prediques i em trague com vols, escoltans i atentat que açò ja s'acaba, vomite la fada, la bruixa i a tu.