Cercador
Tot poema comença amb una pregunta.
Un relat de: MoreTot poema comença en una pregunta.
La de les muses, a la cua de l'atur,
la de la torpe vida que travessa els meus passos,
la del matí anticipat i la seva insolent llum.
La de l'espai, buit, però tan real,
la d'aquesta veu que xiuxiueja un adéu des de tantes direccions,
la qual s'ensorra davant del mirall.
I així, successivament,
fins que acaben devorant entre elles.
Però totes són la mateixa,
la que mai acaba,
la qual sempre torna.
Tot poema acaba de morir
amb el sabor d'alguna cosa
que mai acabaré de respondre.
La de les muses, a la cua de l'atur,
la de la torpe vida que travessa els meus passos,
la del matí anticipat i la seva insolent llum.
La de l'espai, buit, però tan real,
la d'aquesta veu que xiuxiueja un adéu des de tantes direccions,
la qual s'ensorra davant del mirall.
I així, successivament,
fins que acaben devorant entre elles.
Però totes són la mateixa,
la que mai acaba,
la qual sempre torna.
Tot poema acaba de morir
amb el sabor d'alguna cosa
que mai acabaré de respondre.
Comentaris
-
Impresionant.[Ofensiu]Elena. | 21-01-2012
Simplement genial.
Segueix així. -
Molt encertat…[Ofensiu],hv,hb,jvjhjhl | 21-01-2012
…però 'torpe' és un barbarisme, i he ensopegat amb ell amb decepció.