Somnis

Un relat de: Em Perds...

[Vas apareixer un dia com un altre.
Vam parlar sense pensar en res.
Ens sentiem bé.
Vam seguir parlar, em feies sentirme especial, et feia sentir diferent.
Tot va començar a crèixer, els nostres cors no dexaben de batir.
Va arrivar el dia i ens vam mirar.
Tan sols amb mirarnos vam saber que seria la més maca història que mai havia existit.
Ens vam abraçar, ens vam donar les forçes necesaries.
Cada pas el donavem junts, cada pensament meu era per tu, els teus per a mi.
Vam aprendre a desaparèixer sense que res ens importes, sols... tu i jo.]

<>





Comentaris

  • Vam ser nosaltres dos[Ofensiu]
    Lèvingir | 02-11-2006 | Valoració: 10

    Lèvingir

  • Guspira | 17-10-2006

    M'ha agradat. Aprendre a desapareixer... Una bella manera d'explicar el neixement d'aquest sentiment...

  • Hola![Ofensiu]
    Musical | 15-10-2006 | Valoració: 10

    He llegit el que escrius i m'agrada molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Em Perds...

Em Perds...

13 Relats

33 Comentaris

15029 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
Alguna Cosa Sobre Mi?!

Doncs... No Soc Ni Millor, Ni Pitjor Que Tu, Si El Que Llegeixes...

Simplement Soc Jo I En Això Ningú Em Guanya...