Somnis.records i somnis

presoner del vi,
m'inunde en la locuacitat de la llàgrima trista,
valenta com un llamp,
com el seu tro inofensiu.
entre les dolces mels del record,
entre la suavitat d'un coixí tan absolut,
somnie amb valdre'm de nou per mi mateix
i no pel teu record.

somnis!
més que somnis!

del teu pit volguera ser la lletra
per a ser el teu art i cor,
per a estar en tu incrustat que ni la vida m'esborre,
per a agarrar-me a tu pels matins
i tenir el plaer de veure'ns
nus davant l'espill

Somnis!
records!
somnis!