Gotes de tempesta

Gotes de tempesta cauen en el meu rostre
i la suor
de les paraules innocents.
Frases verinoses però assossegades,
en la meua ment tan sols calma
i quetamina,
calmosa i prodigiosa,
moment de bonança,
més tard vomitaré el meu destret
ara solament puc ser un minut
en aquest temps fosc
en aquesta galàxia oculta.

Passen els minuts i ja puc parlar
el món on era ja no hi és
no hi ha fardatxos
no hi ha planetes
el muscle del meu millor amic és tan absolut
que ara disfressat d'humà
solament puc contestar

ET JURE...
ET JURE...

...que açò més no ho faig
que demà isc d'ací
que encenc la vela
i m'oblide de la meua caverna.