La fusta del meu patíbul

Aquesta llum que no enllumena,
aquesta boca assedegada la meva,
aquesta tristesa perenne,
aquesta veu esquerdada,
parpelles cansades
dels meus marejos i desmais,
la meva ruïna,
el meu laberint,
el meu cor i els meus dubtes,
aquests brams muts...

...i aquesta la meva infausta penombra.



Véns a mi fugitiva
i de mi fuges
em demanaràs
de genolls
que et demane
que et deixe
que et mate
Serà aquest el meu amor sense cadenes
serà fusió d'estrelles i màgia
serà aquest amor
el meu ultim poema

...i la fusta del meu patíbul.