Cercador
Somnis de tel
Un relat de: Sibil·la de FortiàSovint somio
que em desperto;
i en un instant
s'estronca el temps,
s'estronca el tel
que, tens i eixut,
em sumeix en el delit,
en el son tan vaporós
dels qui se senten
fills d'un món
que mai s'acabarà
Comentaris
-
I breu,[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 06-04-2007 | Valoració: 10
Però consistent, aquest Somnis de tel. Em passejo poc per RC, per quan ho faig m'agrada degustar poemes com aquest.
Aquest és un poema enganyosament rítmic. Dic enganyosament perquè a primer cop d'ull es veu curtet, de versos igualment breus i amb algunes reiteracions. Però no, cal llegir-lo respectant bé les comes, perquè sinó se'ns escapa el sentit que hi dónes, el missatge que conté. El final, de totes maneres, no deixa de ser un xic eteri o difuminat. Un món que mai no s'acabarà... El somni del qual t'acabes de despertar, potser? (per cert, molt bons els dos primers versos: somio que em desperto; brillant!)
Aprofito l'avinentesa per dir-te que se't troba a faltar, a RC! Algun projecte literari a la vista? Una abraçada molt forta i fins la propera!!!
V,
l´Autor
31 Relats
90 Comentaris
79328 Lectures
Valoració de l'autor: 9.55
Biografia:
El meu blog:http://paraulesimots.blogspot.com/