Cercador
Somnis amb tu
Un relat de: andreums- Compartir:
Tempesta
llum d'un ciri,
en la foscor et miro
et miro en un retrat.
Un pinzell
dos colors
una visió borrosa
boira.
Vers la llum del ciri
els meus poemes llegeixo,
nous poemes escric,
perquè tu ets els meu deliri
tu ets la meva força.
Doncs tu,
ets el meu amor platònic
Es fa gran la tempesta
trons, raigs i llamps encenen el cel.
Por de la tempesta
por de trobar-te
por de tornar a estimar-te
por de tu
por del meu cor.
Plou, i jo ploro
em torne boig
boig per tu
boig per la teva mirada
i d'això els meus plors.
D'aquesta tempesta tinc por
tot ho arrossega
el teu record s'emporta.
Preciossos ulls marrons,
maques galtes vermelles
que en teu retrat no he pintat
maca tu
i breu record el teu.
Ja no dorm
amb tu cada nit somnio
de tu tinc por
del teu record.
Vull veure el teu somriure tal com és
vull amb tu somniar
però por tinc d'això fer més platònic encara.
Avui no dormo
aquesta tempesta
aquest fort vent
llamps que fan por
i la teva enyorança,
no em deixen dormir.
Vull oblidar-te
vull estimar-te
vull amb tu retrobar-me
i els teus macos ulls veure.
Cada cop que un llamp la vall il·lumina
cada soroll del vent que sento
cada marró muntanya que al voltant de la meva llar tinc
cada gota d'aigua que xoca amb la finestra
i cada cop que et recordo,
tinc por,
t'enyoro.
Ets a la fí del camí
on no hi puc arribar
ets a dalt de tot,
ets en totes parts del meu cor.
T'estimo, i t'enyoro
però por et tinc;
por quan et recordo,
por quan amb tu somnio.
No sé que em passa,
ni sé des quan em passa.
No ho puc evitar;
Amb tu cada nit somnio!
Què pot ser?
Què en tindràs?
Anit amb tu vaig somniar.
Sé que tu ets el meu amor platònic
sé que mai a tu podré arribar
sé que ets perfecta
tal volta idealitzada
tal volta perfecta i maca.
Però t'enyoro
però t'estimo,
malgrat que a tu no puc arribar.
S'ha apagat el ciri
només veig la tempesta
només sent el meu cor,
cor que diu que t'estime i t'enyore,
cor que em dirigeix,
cor que et recorda;
cor que t'estima.
Biblioteca UJI (Castelló de la Plana)
17:36
12-06-2007
l´Autor
65 Relats
48 Comentaris
66899 Lectures
Valoració de l'autor: 9.26
Biografia:
Quí sóc?Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;
Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.
M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...
No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.
Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.
Salutacions,
Andrés des de València