Somiar

Quan estava somiant que somiava
la nit es convertia en un jardí,
les espelmes feia estona dormitaven en la seva ombra
En aquesta penombra amb sons augmentats
el meu cos es transforma davant un llamp de lluna
navegant en cada mirall, em torno translúcida, cristall.
Miro els meus dits vestits amb la espurna dels seus ulls,
perquè estic dormint
en la intensitat de la seva mirada.

Vaig fer un jaç salat de molts mars,
i suro confiada en els seus vaivens.
Busca'm en cada mirall,,
vaig construir el meu estatge permanent
el meu castell indestructible.
Etern somni.

Un somni és gairebé gens i més que tot.
Et convido a somiar.