Cercador
Soledat
Un relat de: sunbit- Compartir:
Quan estic sol amb ningú a qui mirar,
m'aferro als records i penso en tu;
obro be uns ulls que es volen tancar
mentre m'adono espantat que no et veig enlloc.
Quan estic sol amb ningú amb qui parlar,
m'aferro als records i penso en tu;
escric paraules que amb tu voldrien estar
mentre m'adono espantat que no les pots sentir.
Quan estic sol amb ningú a qui abraçar,
m'aferro als records i penso en tu;
t'imagino a prop, quasi et puc tocar
mentre m'adono espantat que ets lluny d'aqui.
Quan estic sol amb ningú a qui estimar,
m'aferro als records i penso en tu;
veig un cami que em fa por començar
mentre m'adono que amb tu vull arribar al final.
Comentaris
-
hola[Ofensiu]Mireia | 09-06-2004
a mi també m'han agradat els teus poemes.
(la figura es diu anàfora, però)
Espero llegir-ne més. -
On ets?[Ofensiu]lauritiana | 09-06-2004 | Valoració: 8
Res pitjor que tenir algu que estimes lluny de tu... i potser no lluny físicament... la distànica que provoca envers els altres el fet d'estar sol pot arribar a ser més gran que qualsevol altre cosa...
-
Enhorabona[Ofensiu]Curri | 01-06-2004 | Valoració: 9
Bé, no sé què dir... ell ho sap ja tot. Per cert, es diu aliteració, la repetició aquesta es diu aliteració i és un dels recursos més utilitzats en poesia (m'encanta!!!).
Un beso. -
fem fora la soledat[Ofensiu]Ilargi betea | 28-05-2004 | Valoració: 8
M'agrada el teu poema, el llenguatge planer i directe que utilitzes. M'ha arribat, possiblement perque fa ben poc em sentia en aquesta situació que descrius. Ja ho diuen, "la solitud és estar envoltat de gent i pensar en el que falta".
Fem-la fora!
Valoració mitja: 8.5