Cercador
Reflexió
Un relat de: sunbitPors, neguits i envejes sovint trenquen la mirada dels meus ulls,
que s'adormen en un món de mentides inventat.
Amor il·lusions i somnis és el que desprenen les teves mirades,
i m'ajuden a no despertar d'aquest somni fet realitat
Jo recullo totes les mirades que llençes,
mentre tu vas omplint tots els buits del meu cor.
Igual que la lluna creix fins a ser plena
el que hi ha entre nosaltres és cada cop més fort.
Comentaris
-
Un brot d'esperança?[Ofensiu]lauritiana | 09-06-2004 | Valoració: 9
Acabo de llegir els teus altres dos relats, "ràbia" i "soledat" i llegint aquest tercer, veig que els tenies guardats en algun calaix desde feia temps oi? El que es segur es que són estats d'anim molt diferents... El missatge d'esperança i optimisme del final contrasta amb la por i dubtes incial, i em fa preguntar-me: Qui no s'ha sentit aixi alguna vegada? M'ha convençut la manera en que ho has expressat. Si és aixi tal com et sents ara, no ho deixis escapar!