Sóc una roca

Altre cop, altre cop en posició paral.lela al terra, altre cop cedeixo, altre cop m'adono que sóc tou que no puc més, que t'ho vaig prometre.
Però no ho podia suportar, no podia suportar altre cop aquesta feina, aquesta merda, aquest món. Sembla que m'estic tornant boig, tothom ve passat i jo he de semblar el més fort, infranquejable, dur, però, però tu saps que no és així que sóc tou quan t'abraço quan t'acaricio, però ella va marxar i ens vam quedar sols, la molt puta va marxar i jo em passo les nits treballant a veure qui collons entra i a qui collons faig fora d'aquesta merda de garito. Creia que ho podríem aconseguir, però sempre l'he cagat en tot el que faig, mai m'he pogut lliurar d'aquesta pols blanca que em comprimeix les neurones i que em fa tornar de pedra, sense sentiments i sense sentit. La molt puta va marxar i ens va deixar sols, em va enganxar a ella i em va abandonar, em va donar tot el seu cos, tots els seus vicis, jo que la veia una deesa que m'embriagava la seva olor, m'hipnotitzaven els seus moviments. I ara he d'estar aquí semblant dur i quan arribi a casa essent sensible al que la meva petita princesa necessiti, massa dualitats per un cervell simple que no sap moltes coses, però que tampoc li cal saber molt més, que amb el poc que sabia ja en tenia més que suficient, no volia més móns, gran gestes, ni grans ambicions, però ella si que les volia totes, volia ser aire, ser mar, ho volia tot però jo no li podia oferir més que unes grans esquenes per protegir-la d'ella mateixa, com si fos una gran roca que ho aguanta tot, però la roca s'ha anat erosionant i està plena de forats per on entra l'aigua, la sal, la calor, el fred, la pols... I m'està destruint, i com sempre comença per dins, on comencen a haver-hi esquerdes, però per fora aguanto, no sé fins quan perquè princesa meva ho intentaré tot per fer-te feliç, perquè si estàs al meu costat em sento fort, perquè la teva innocència i dolçor em fa altre cop roca i fins i tot muntanya però sembla que ja ho intentaré demà perquè avui estic molt cansat i no puc més les forces em flaquejen i he de tornar ha estar dur, aquesta puta veu que m'està fent tornar boig, perquè ella va marxar i ens va abandonar i ja estic paral.lel al terra i jo no ho puc resistir, només em queda que aspirar... ---------------- Ja em sento molt millor, torno a ser dur, tot el que cal, tot el que necessitava, però et prometo que demà ho tornaré a intentar perquè demà seré més fort, demà podré amb tot, perquè ara us necessitava veure no hi ereu, t'assembles tant que no sé si me'n podré ensortir, no m'abandonis.