Re-utilitzat

Avui he tornat a passar per davant de la teva feina i com sempre he fet les voltes que han calgut per fer veure que passava per casualitat. Aquest cop m'has vist i he notat que t'havia agradat aquesta dolça trobada, com sempre he estat molt educat preguntant-te per ell que com us anava i que m'alegrava molt la teva felicitat, si tot va com crec em diràs que t'acompanyi a dinar. Em recomanes un bar de menús que hi ha a la cantonada, però quan entrem no et saluden efusivament, només un:
-Hola! Sou dos?
Perfecte! Esperaré el moment.
Després de demanar et comento què faig, com és que no estic amb ningú i totes aquestes coses que fas veure que t'interessen. Abans de que acabi de parlar em preguntes si no et trobo a faltar. Com em pots preguntar això? És clar que si, però em vas fer molt mal. Et decep que encara estigui enfadat, però t'excita pensar sortir un moment de la teva merda de vida, fent veure que estimes a algú només perquè és menys problemàtic.
Jo sé perfectamnet què et passa pel cap i et dic que el que més enyoro (en l'àmbit sexual) és tenir aquelles repassades furtives al lavabo dels teus pares en l'aniversari de la teva àvia, als emprovadors de cortina del decathlon, o el lavabo del Burger King. Després de riure i de veure unes copetes del vi de la casa amb gasosa em comentes amb un somriure dolent i atrevit, despertant la fera que hi havia dins teu, que saps perfectament que el lavabo de minusvàlids sempre està obert i que és molt gran. Et somric d'aquella manera que et gelava la sang i et dic:
-Et follaré !
Sembla com si t'entrés un calfred que no pots dissimular i m'agafes la mà fins al pis superior, on estan els lavabos.
Sense poder-nos despullar del tot, em poso darrera teu i faig que notis el meu penis dur. Et donc petons al coll, et llepo l'orella , t'agafo els pits amb força, com si mai haguessin hagut d'estar lluny de mi, poso la mà dins les teves mullades calces. Et llepo, et llepo els pits, les cuixes, el clítoris, em llepes tu. Em demanes siusplau que et penetri, que fa molt temps que en teníem ganes i que no podíem reprimir-ho més. Ho fem. Com pot ser que fes tan temps de l'últim cop ? Perquè si va ser perfecte no va popder continuar? O perquè estàs amb ell, si em mossegues el coll amb tota la passió que veig que tenies amagada? Quan acabem la teva cara canvia, ja no hi ha pasió, hi ha culpa. Culpa de sentir, de desitjar, et sents bruta però aquesta nit et tocaràs i et vindrà el calfred del dinar. Em fas fora del lavabo, del bar i de la teva vida, que m'allunyi de tu perquè trontolla la teva vida amb les meves aparicions, crec més aviat que et donc ganes de viure, d'allunyar-te de totes les merdes que et foten el cap. Et dic que per a mi mai s'hagués acabat i que si m'he d'allunyar ho faria.
Marxo del bar satisfet, sabia com aniria tot ho tenia tot controlat… Menys els meus sentiments…