Cercador
Sóc una pedra
Un relat de: Antropo- Compartir:
No vull més gotes d'aigua.
No obstant, no fa molt una sorpresa arribà a mi. I és que una nova pedra xocà amb mi i els dos fugirem de l'estalactita. La pedra que m'ha salvat i que ha fet que ens fundim en la més perfecta i meravellosa erosió.
Ara, ets tu la pedra que rodola? O la pedra erosionada?
Comentaris
-
Un bon final[Ofensiu]Cleya | 21-10-2014
Ara, jo sóc la pedra que rodola i es colpeja de bat a bat. Sense entendre-ho; sense saber què fer per deixar de rodolar i fer-se mal. Però, alhora, també sóc la gota de l'estalactita que recau una vegada i una altra sobre aquesta pedra, sense poder parar. Ballo, entre gotetes que cauen i moro, fent-me petita a cops. I em consolo pensant que algun dia seré aigua cristal·lina, o bé, pedra de la roca més ferma.
-
pedra[Ofensiu]Espurnes | 20-10-2014
Sentir la vida de la pedra, interpretar la seva singularitat esdevé amb l'observació profunda de la natura i de la vida i sense tenir en compte els estats, líquids, sòlids...
Magnific! Sóc una pedra, entenc que neix de la observació profunda que tu fas de la vida. Felicitats! -
Excel·lent![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-10-2014 | Valoració: 10
Un relat fantàstic, excel·lent, amb una metàfora de la vida molt terrenal. La dificultat de viure com la duresa d'una pedra i el dia a dia amb el degoteig d'una estalactita. Molt bé! Benvingut a Relats en Català i una forta abraçada.
Aleix
-
Preciós [Ofensiu]Et venc un engany | 11-10-2014 | Valoració: 9
De veritat, m'ha encantat, sense paraules...
l´Autor
2 Relats
5 Comentaris
1074 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Bé, la veritat és que sóc nou a acò. Primer que res vull dir que no compte amb la sort d'escriure i dominar plausiblement el català i preferisc fer-ho en valencià (espere que no comporte cap problema). D'altra banda res més, adore les lletres i adore gastar-les i he trobat ací l'oportunitat de fer-ho.Llegir molt i escriure bé, eixa és la meva màxima.
Gràcies per llegir-me.