Cercador
Sóc massa quotidiana
Un relat de: Kura_Kuma- Compartir:
Tothom retorna les cadires d'on las ha agafat.
Surto de la feina amb el cap marejat,
és de nit i el temps m'ho recorda.
Baixo amb el meu company,
rampa avall.
Ens decidim agafar el camí recte,
però després la conversa s'apaga i ens marxem a casa.
Estic al llit,
i no li paro de donar voltes al meu passat.
Un passat de fa dues hores.
Vaig pensar d'abrigar-me amb paraules d'ànims o
prendre un cafè.
Però els pensaments em retenien la força del esperit.
Demà ja és un altra dia,
i potser l'últim per retrobar-me amb tu.
Surto de la feina amb el cap marejat,
és de nit i el temps m'ho recorda.
Baixo amb el meu company,
rampa avall.
Ens decidim agafar el camí recte,
però després la conversa s'apaga i ens marxem a casa.
Estic al llit,
i no li paro de donar voltes al meu passat.
Un passat de fa dues hores.
Vaig pensar d'abrigar-me amb paraules d'ànims o
prendre un cafè.
Però els pensaments em retenien la força del esperit.
Demà ja és un altra dia,
i potser l'últim per retrobar-me amb tu.
Comentaris
-
Un pensament...[Ofensiu]Rosa Gubau | 10-11-2023
que atordeix, entenc que amb lliure interpretació del lector, una malaltia, una separació..., sigui com sigui el poema m'ha agradat Kura_Kuma.
Salutacions.
Rosa. -
La nit[Ofensiu]Prou bé | 10-11-2023
La nit porta somnis i pensaments que no sempre són positius. No he entès el final, però és ple de desesperança. Sap greu!
Amb total cordialitat