Fora de perill

A nit va ploure molt i no vaig dormir fins que em vaig obligar a perdre la consciència.

Però abans, vaig sentir la escalfor del voltant
i com d'afortunada sóc de tenir un llit on descansar.

Com d'afortunada sóc de rebre un gest tendre,
de sentir els passos d'algú que m'estima.

Com d'afortunada sóc de portar l'abric que amaga la meva cicatriu del cor.
D'intercanviar unes paraules d'amabilitat amb el veí.

De publicar un relat amb llibertat i expressar-me en tants colors.
De somiar, de sortir al carrer amb el to reivindicatiu.

Ara per ara, ens salva la coherència d'idees,
la salutació a una mà desconeguda...

I tantes coses més,
però només importa adulterar la llei i provocar sacrifici de vides innocents...

La humanitat només s'escriu i es separa en síl·labes, com qualsevol altra paraula. Tant de bo s'apliqués en terres que un cop,

van ser nostres.