La carta que no vas obrir

Què fàcil és estimar-te, encara més difícil és no fer-ho. Vaig tractar d'omplir el trencaclosques amb pètals i lletres de cançons que em recordaven a tu. Et vaig dibuixar el meu cor en aquella pàgina que ni em vas demanar. La vaig cremar fa temps però les flames mai van desaparèixer dels fanals cada cop que es feia de nit a la meva ciutat.
Vaig recórrer una matinada amb la bicicleta per dir-li al vent que et faci arribar la meva presència allà on visquis ara.

Ahir, em vaig aixecar sense els mitjons que em vas regalar i cel em va somriure mentre un avió va marxar sense dir-me el destí...