Simpàticament transvergit

LLARGUES HORES EN SILENCI colpejen els meus ulls que anegats de llàgrimes es desfan amb el teu record. Acarona la lluna el desig de despullarme, de mostrarme fus amb l'horitzó, de sentirme comunicat amb tot allò que no és. Terra i mar, mar i terra, per tu.

Planeja poèticament sense entendre de pretextes i s'endinsa en la profunditat del mar la coneixença de res més que una part de mi. Difereixen les cèl·lules neuròtiques quan proclamen davant el mirall la identitat d'allò que pensa. Mecànicament es pregunten els perquès d'aquells gests i es reconforten amb una carota riallera. Simpàticament em disfresso per no alterar la senectud del carrer. Festejo amb el que encara no s'ha vist transtocat pels homes i amb el bagatge de la solitud intercanvio impresions sobre el pas del temps. Transvergit per l'abscència de substàncies evasores en el meu còs lamento veure el transcurs dels dies d'una forma apàtica i uniforme. Oneja el record de l'efecte d'allò prohibit i encara em desfaig amb el desig de la temptació d'emular records passats… dosis de fantasia, de bojeria, d'eufòria col·lectiva esguarden una part de mi prou gelosa. De forma inèrcica perdo la noció del temps quan recorro les disbauxes viscudes i amb anyor, de forma present, les invoco perquè passin a ser experiències inolvidables. Des de la distància, modelo la realitat de noves sensacions amb un somriure, amb unes lletres, amb la imaginació de nous paratges, amb una posta de sol, amb la lluna, amb una llàgrima.  

Antròpicament em pregunto el desenllaç de les meves confusions i tendeixo a sintetitzar el núvol d'incertesa que abraça la meva existència. Bojament enamorat de la rialla i dels paisatges nus navego en la recerca de la simbiosis de l'aventura i els paratges oblidats. Sempre darrera un ideal recorro el teixit social comtemplant la diversitat de costums, sempre evitant formar part de la competició que assola el carrer.  

Queden mudes les paraules quan el sol es pon i no t'he sabut escriure un somriure. Resonen buits els mots d'una mirada encisadora que envesteix contra el vent.