Història històrica

Un relat de: Silenci de lluna

Passen els anys i de cada vegada som més persones que pasatgem damunt la terra. Estem més vigilats, més controlats. Està tot més medit, tot més premeditat, més racional, més protegit per fer-se immutable al pas del temps. Ja creuen molts que sempre serà així, els valors de la civilització "desenvolupada" són eterns i absoluts, són la consciència de la nostra societat, el progrés, són el camí a seguir; res pot quedar fora del que està establert, els qui qüestionen fons i forma solen ser anomenats bàrbars, antidemocràtics, terroristes que no saben viure en una societat civilitzada. Tots aquests queden baix de tot de la piràmide, o fins i tot fora.
Passen els anys i de cada vegada som més previsibles, tot queda enquadrat. Construïm esquemes sòlids, fermes i intocables amagant la seva finalitat, ignorant-la o desconeixent el per què i les seves possibles conseqüències.
La persona "occidental" viu a contratemps, preocupada, intentant aconseguir el màxim benefici personal (en molts casos un benefici material) - ignoram que els diners són part d'un sistema complex en el que està involucrat tot sistema de producció que participa en un mercat capitalista.
Els Estats, constituïts per establir ordre i justícia dintre d'un territori (encara que alguns ja es veuen amb la potestat d'intervenir a qualsevol racó del món) s'omplen la boca de bones paraules, de plena democràcia, de llibertat i progrés i alimenten la desigualtat i els enganys a escala mundial. Tot a favor dels interessos dels més rics, unes persones que mantenen el seu status i la seva bona imatge gràcies a la ignorància i sobretot gràcies a que molts dels qui esteim al seu voltant hem aconseguit un nivell de benestar que ens permet viure molt còmodes - i en aquest món, ja no té cap sentit anar en contra de la pròpia comoditat (i a més, la comoditat moral sembla ser que no existeix); s'ha creat un imperi mundial en el que els diners en la majoria de casos no representen la suor del treball, on el frau en nom de la justícia és pa de cada dia a dia, un imperi sense moral que aplica lleis morals pels qui van contra seu (es justifiquen guerres, contra seu les guerres no serien més justificables?)

És realment deplorable veure vessar rius de sang a llocs on no tenen ni per menjar i tenen armes per tothom (culpa seva que són uns terroristes clar). M'omple de ràbia veure que els "occidentals" és creuen l'exemple a seguir amb una raó absoluta tot fomentant l'odi a aquelles persones que no claudiquen a funcionar de la seva manera, o almenys a base de les seves imposicions.

Molt al meu pesar, em temo que aquest sistema actual, impositiu i terrorista, que s'ha apoderat de molts mitjans de control és gairebé indestructible, i seguirà caminant damunt aquesta terra fins que es trenqui l'esperança de salvar-lo per les bones maneres (segurament hi ha gent que ja l'ha perduda) o fins que seguem tants a dalt de la piràmide que no hi capiguem i açò faixi un tro. Dintre del meu "relatiu escepticisme" estic convençut de que les grans mentides de l'imperi que s'utilitzen per mantenir el funcionament de l'estat del benestar en el món "occidental" un dia formaran part d'una història més d'aquest món cruel, com ha passat des de que el món és món i els humans que hi vivim ens n'hem fet amos.

Que bufi el vent!

Comentaris

  • Que bufi![Ofensiu]
    Unaquimera | 05-06-2006


    que bufi el vent i erosioni i s'emporti el rovell que fa grinyolar els cors i no els deixa créixer, estimar, omplir-se rítmicament de sang fresca i batecs solidaris...
    que bufi i ens porti barca nova per a la coexistència!

    Encantada d'haver-te descobert.

    Una abraçada convençuda,

    Una quimera


l´Autor

Silenci de lluna

3 Relats

1 Comentaris

2856 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Hi ha mil maneres de descriure les passes dels nostres viatges.
Vaig a néixer a Maó (Menorca) i en el moment del meu plor em va acompanyar la banda de música que passava davant l'hospital. Des de l'infància porto la música molt arrelada així com també el sentiment de fer abstracte tot allò que no té mesura. Somniador compulsiu, em perdo en la inmensa mar blava sempre en la busca de nous ports.
La meva barqueta ara navega per Menorca i és aquí on tenc les meves relacions més fermes i entranyables amb la gent i amb tot el que m'envolta.

Voluntat d'existir i ambició de crear, anhel de contemplar i compartir.