Silenci humit

" Senyors Fonts…" va reemprendre solemnement el jove doctor Valls tot endreçant els utensilis de treball dins el seu maletí de pell fosca " encara que els sembli estrany, estic en disposició d'afirmar…" I abans de prosseguir amb el seu veredicte, va tancar amb decisió la cremallera del seu maletí. " Tot apunta que…" Aclarint-se la veu, va fixar la seva mirada compassiva sobre els ulls descompostos d'aquella gent de camp que just acabava de conèixer. "Bé, el que vull dir és que tot em fa pensar que … que la seva filla ha mort per deshidratació" " Per deshidratació?!" van gairebé exclamar sorpresos el matrimoni, dempeus al costat del llit, mentre s'intercanviaven unes mirades vidrioses i desconcertades. Amb el maletí a la mà, el jove doctor Valls va arronsar les espatlles i va moure el cap afirmativament unes quantes vegades. El silenci, embolcallat pel cant dels ocells matiners, va acompanyar-los fins a la porta. Immersos tots tres en un gran desconcert, s'acomiadaren amb sobrietat. El que no sabrien mai cap d'ells és que la Berta, aquella nit freda d'hivern, sota una espessa capa de mantes i llençols, havia plorat per en Pau.