Si us plau, no et perdis

M'agradaria escriure't, aquesta nit,
Tot el que em passa per la ment.
Extensió? No acabaria mai
Però intentaré ser breu
Ja que tot s'acaba
Igual que aquest llibre
Però no paris, no t'aturis
I escriu amb la mateixa il·lusió.
No et deixis posseir per les recances
No permetis que la ignorància embruti el teu cor
I allibera les teves emocions
Donal's ales i deixa-les lliures
Que tu ets qui et manes,
Ningú et posa normes ni obligacions
Ets lliure: riu, plora, canta i escriu, sobretot escriu que encara ets a temps i si segueixes així el cor no bategarà obligat per fer viure el cos i fer morir la ment, sinó que la teva ment deixarà que el cos mani i el cor bategui pel plaer a viure i agafi el control de tu.
Si us plau, no canviïs, i escriu, i així explica'm que penses, perquè rius, plores o cantes, perquè si escrius, ho tindràs to i ho diràs tot, no seràs només una unitat incomunicada, sinó un persona d'un bon grup que sempre t'acompanyarà.
Ja que així tot s'acabarà
excepte els teus pensaments, il·lusions i amor.
Si us plau, no et perdis.