Si no va d'una manera serà de l'altre

Estava bojament enamorat, amb tanta força com ella l’ignorava i no contestava mai les seves cartes.
Havia de fer alguna cosa més si volia que es fixés en ell, en faria prou amb un simple contacte per que almenys es podessin conèixer , començar a parlar i el temps diria la resta.
Com que era home de recursos persuasius s’imposà un fort estudi basat en telepatia, assistint a classes nocturnes i estudiant fins altes hores per que fossin efectives, amb el convenciment d’aconseguir el seu objectiu . Ell mateix es repetia sempre que el que més costava, era el que al final valia més la pena.
Quan es veié preparat es plantà davant el bloc de pisos on ella vivia, en un quart si, però la seva potència telepàtica hi arribaria igual. Després de mitja hora de concentració profunda convencent-la, intentant de que donés algun senyal cap a ell, va perdre la paciència.
Aleshores agafà l’encenedor i va prendre foc al contenidor del cartró. Si no anava bé lo telepàtic funcionarien les senyals de fum de tota la vida. Així va ser, com ella va ser la primera en sortir al crit de: imbècil que coi fots?.... just abans d’agafar el telèfon i trucar als bombers.