El cotxe com a mitjà més perillós

Un relat de: garbi24
Davant de la pregunta de si és el mitjà de transport més perillós, faig una reflexió en el que ha estat el meu mitjà de transport més habitual i, m’adono que potser no és el fet de que sigui perillós conduir, és el mitjà, que ha estat perillós sempre en la meva vida en els moments més importants.
El primer amor el vaig carregar al costat de la carretera, aguantant un cartró que posava BCN. El cotxe va ser el meu primer espai privat on practicar lliurement sexe, de fet el meu primer fill fou engendrat al seient de l’acompanyant. Anys més tard al mateix seient es pactava un divorci, bàsicament perquè aquest seient es reclinava amb altres companyies. Un llapis de llavis sota la catifa, fou el detonant.
M’ha portat problemes a la feina, de fet m’han acomiadat fa poc temps, per tenir el cotxe de l’empresa aparcat en un lloc massa lúdic per la feina que faig. Ara sense feina, he perdut el pis on visc i em veig obligat a viure en el lloc més perillós del món, el meu vell i destrossat cotxe, que ha vist com pas a pas m’he quedat sense res.
La carretera és perillosa si, però el vehicle pot ser la nostre veritable ruïna.

Comentaris