Si et diuen: NO VULL EL TEU REGAL!

Un relat de: Romy Ros
Curiosament ens venen el Nadal, i nosaltres ens ho creiem, com una època de retrobaments i de pau i coses per l’estil... Si ens atenem a la realitat, resulta que apareixen totes les contradiccions emocionals dels congregats en una família i a vegades ens poden superar aquests sentiments i fer-los duradors per tot l’any.

Marina Ros rememora diversos episodis del Nadal i pot fer varis capítols amb anècdotes de desdeny i menyspreu tant de la família consanguínia com de la política.
Aquests dies, Marina recordava...

Ens havíem reunit tots els germans amb parelles i fills: un total de 28 persones contant els dos petits que encara no tenien un any. Aquest any estàvem sense els pares que ja no hi eren físicament. Ara érem orfes, amb edat madura, però orfes.

Que estiguéssim tots al voltant d’una taula ja era un èxit tenint en compte que portàvem tot un any en que molts ja no es comunicaven entre ells o costava molt que ho fessin. Tan bona relació que havien tingut sempre! Aconseguir que estiguessin tots avui sopant junts per Nadal era gràcies a que un dels germans posava la casa amb intenció conciliadora. Malgrat això, alguns no van aconseguir parlar entre ells o simplement parlaven de coses banals. Havia fredor.

Va arribar el moment en que una de les germanes va decidir repartir el regal que cada any portava per ells: una llonganissa per família. Ho portava fent des de feia 10 anys. En total eren sis germans i va anar repartint fins arribar a la família Ros Badú. El seu germà li va contestar que ell no volia la llonganissa, no volia el regal:

- Per què? –preguntà Marina- no t’agrada o és perquè t’ho porto jo?
- Senzillament no la vull –va dir ell eixutament.

Marina va quedar glaçada i tots els assistents van mirar l’escena amb certa incredulitat. Ningú va gosar dir res no fos cas que allà esclatés un volcà d’ira d’alguns dels protagonistes. La ira no va aparèixer. Els dos implicats no es van dir res més.
Marina encara li va dir a la cunyada si ella tampoc la volia i va obtenir una resposta neutra:

- Jo no em vull ficar. Ja saps com es el teu germà.

Així que aquella llonganissa dissortada es va quedar en casa de l’amfitrió per no engrossir la fractura afectiva que acabava de produir-se entre dos dels germans Ros.

Malgrat que Marina tenia un xic trencat el cor, va decidir que allò no li afectaria. En realitat li afectava, però pensava que no seria un record recurrent. Ja havien passat masses coses a la seva vida i havia sobreviscut. Les adversitats que havia superat li havien donat forces per tirar sempre endavant.

Ara aquell desdeny i menyspreu no aconseguiria espatllar-li els dies. Estava passant una bona etapa en la seva vida i no volia que se li trenqués o esquincés. Si un germà no volia la llonganissa que li regalava doncs li donava a l’altre que sí la sabia apreciar i ...bon vent i aire fresc !

Ara tenia molt clar que ja no gastaria ni un minut en pensar en qui no era capaç d’explicar-li els motius de l’enuig. A l’hora dels adéus, el seu germà li va desitjar Bon Nadal. Les bones formes davant de tot!

Això de la fórmula de com hem de passar el Nadal, tots feliços reunits, no deixa de ser una fal·làcia. A vegades ens hem de reinventar perquè no ens queda altre!


Romy Ros
Desembre de 2018

Comentaris

  • PUBLICAT[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 05-01-2019 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=2253

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Gràcies pel comentari, i gràcies pels teus escrits nadalencs. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 01-01-2019 | Valoració: 10

    El dia i la nit es succeeixen de forma natural.
    Associar bo i/o dolent a aquest fet és una de tantes fal·làcies.
    Com molt bé dius, la llonganissa per als que l’aprecia, i tal dia farà un any.
    Que el 2019 es facin realitat TOTS els teus SOMNIS I ANHELS

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

44 Relats

302 Comentaris

43955 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que finalment he aterrat i visc a Vic esperant que sigui definitiu. Sóc antropòloga de vocació i activista de professió. També sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que intenten obrir-se camí en aquest món convuls.
Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen. M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara aquí.
Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva. Namasté!