Sextina al vol

Caldria coure de nou la mirada,
que t'adreço, allitada al prestatge.
Ensumar el bull de l'aroma prou dens
que precedeix el nostre tacte més íntim;
au subjecta, al polsim del quadern silent,
parella de fet en el ball de lletres!

Escopidora de glops, font de lletres;
m'atrau el teu perfil, cau de mirada.
Estri inanimat, jaç suau i silent
del polze i l'índex, mai duts al prestatge,
on son oblit fóra dolor ben íntim,
orfenesa de la mà, monyó tan dens!

Deixar-te anar, risc de caiguda al dens
pantà de les bretolades. Ai lletres,
escarabats cultes triats per l'íntim!
Contacte entre la tinta i la mirada.
Ocupes de l'escrit, fills d'un prestatge,
dit alfabet; on deixes córrer silent

l'ull i el cap, per demanar en préstec silent
vostra presència. Quan rages ben dens;
potser ple d'absències, el prestatge
fuig d'estudi. El sec magí sens lletres,
t'enveja. Voldria fèrtil mirada,
per manegar l'eixut dolor més íntim.

No recobreixes cap au; més en l'íntim,
abraces ets i uts del vol d'un silent
que planeja allitaments. La mirada
d'autor als solcs nets d'un paisatge poc dens
si transites concordant amb les lletres,
dòcils a colgar, del text, tot prestatge.

Au doncs, alcem el vel des del prestatge!
Planegem girs, giragonses de l'íntim
que germinin madurs els camps de lletres
i la flaire del pensar colgui al silent,
rara avis lectora que vol el dens
per llençar-hi a fons una mirada.

Junts, bastim mirada, buit el prestatge!
Un canó dens fa gràfic el meu íntim.
Ploma silent, dónes cos a les lletres!