Si obres...

Obrir el quadern és saludar al treball.
Convertir al full en un inert mirall,
en la finestra per on s'escola el vers.
És preparar un mut terrabastall,
acaronar un erm que vol ser divers.
És desitjar una ullada al meu mirall.

Vull cavalcar, sent la ploma un cavall.
Ensellar mots trescant prop l'estimball.
Conèixer bé els turons dels papers.
Sentir ben fresc el riu de tinta avall.
No tenir por de travessar deserts,
si de les planes en pot sorgir un treball.

Cada onada em pot dur a l'escarafall,
a constatar que topo amb un pigall,
que el full tomba, trobant-me prou dispers.
La plana es calma, hi vesso el treball.
Damunt el blanc sens escuma, ve el vers?
Crec cegament que té un amagatall!

Si el faig sortir, potser faré encenall
del tapís de lletres que hi vaig cosint.
Plegats i muts, els fulls cullen afers.
Són de paper el meu fidel mirall.
Són d'aquest foll un mosaic divers.
El jaç silent del que vaig escrivint.

Potser el quadern és a mi qui va obrint.
M'interroga d'allò que vaig vivint.
És un rectangle voraç dels meus deserts.
Cau de veu escrita, feta un rogall.
Pou de pau blanca, seu d'anvers i revers.
S'inflama i cura el que vaig assumint.