Cercador
És clar que no és un vidre.
Un relat de: Francesc Xavier Simarro Montané.- Compartir:
Voldria que el full fos com un vidre clar
i alenar damunt d'ell un baf humit
que humitegés sense oblits cada punt.
Passant l'índex juganer i suau
revelar cors, fletxes i altres foteses.
Finestra exposada als gotims freds,
regalims de tempesta del meu cap.
Ets mur de desfeta del meu panteix,
finestreta d'un vehicle ancorat
que no roda però vol circular prest
per corredors de mots, perles d'un text.
És clar que un vidre tal és simple tast
d'una follia entre barrots, el jorn;
la pluja del temps que ens mulla, ben secs.
Comentaris
-
Distracció[Ofensiu]Curculla | 11-07-2006
La imatge que has creat en aquest poema em recorda molt a un poema meu, que no té títol. Si el vols llegir, en el lloc del títol hi vaig posar un punt, comença així: "Algú xerra, però no l'escolto..."
Els pensaments ens poden aïllar de la realitat o fer-nos-hi pensar amb profunditat.
-
Wow![Ofensiu]NoKia | 11-07-2006
M'ha agradat, però moltíssim!
Ara mateix vaig a llegir-te altres cosetes, i directe cap a preferits!
Petons!
nOKia -
Bones imatges[Ofensiu]angie | 11-07-2006
el baf, les gotetes, els sentiments condensats relliscan pel vidre... Talment com els versos del poeta damunt el paper...
FElicitats, crec que és el primer cop que et llegeixo...
angie