Són les dues.

Un relat de: Francesc Xavier Simarro Montané.

Són les dues.


Escombreu res? No amuntegueu cap pols.
Gireu sens fre, dins d'un cercle tancat;
regadiu sec que llepa uns canals vius.
No hi ha cap brau que us volti per la plaça.
Claveu l'estoc en aquell que respira,
sense ni un baf a l'arena del ser.
Gros animal que mai pot ser castrat,
sac de segons de qui sou la catifa.
Punxes del temps, presoneres del gir.
Fredes sagetes que sempre feu diana.
Busques clavades en alguns cors d'acer.
No us cal cercar aquell que sempre hi és.
Ens fa més vells mentre l'aneu comptant.
Mentre balleu, s'esmicola el present.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer