Separació infinitesimal (o quan x tendeix a infinit)

Després de molt insistir va convèncer a l’Esperança per quedar aquella tarda i anar a prendre alguna cosa. Quan li va demanar què volia, ella va contestar no veure’l més. Ell s’ho va prendre bé perquè sa mare sempre li deia que el darrer que es perd és l’esperança, però ella es va aixecar matemàticament i va anar multiplicant la distància entre tots dos fins a tendir a l’infinit. Les roses que li havia portat es van marcir i es va quedar amb un pom d’espines ensangonades a les mans.