Sense tu aquesta vida no és res

Un relat de: somia_la_lluna

Sabia que et trobaria a faltar, però no sabia quan...

És impressionant com hi ha persones poden arribar a ficar-se dins teu fins al punt que sense elles no pots viure. Vols tenir i sentir que estan al teu costat en tots els moments, però de vegades les coses no ixen com s'esperen, o com realment vols que ixquen...

Sabia que aquest moment arribaria, però no sabia que estava tant prop.
No parlavem molt, però no ens feia falta, sols amb un somriure, una mirada... teniem prou per saber el que sentiem i pensavem a cada moment. Sabiem com ajudar-nos sense ficar el nas en l'assumpte.

I ara trobe a faltar totes eixes mirades, tots aquells somriures, tots aquells jocs...
Et trobe a faltar a tu.

Gràcies per donar-me la vida, però sense tu aquesta vida no és res.

Comentaris

  • no ho accepto[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-09-2008 | Valoració: 7

    La vida, viure, no és una dependència, de res i molt menys d'una persona.
    Cal saber resoldre la càrrega feixuga d'afectivitat perduda... aprenent a trobar.
    Opinió feta amb molt de respecte al teu relat.