Cançó a la llunyania

Un relat de: somia_la_lluna

Trencar amb la por a pedre't
encara que la meua vida estiga en joc.
Acabar amb tot d'una vegada
i tornar a començar de nou.

I és que... no puc...
tenir-te a deu centímetres
i sentir-te més llunyà.
No trobar-te a faltar
i que fassa temps que no ens veiem.
Plorar els nostres moments
i aprendre a viure així... sense tu.

Sé que tinc que pensar en mi
i sé que no ho vaig aconseguir.
Tot el que faig, ho faig per tu
no sé ja ni com sobreviure un dia més.

Em fa por aquesta llunyania... que potser et fassa oblidar-me mentre jo seguisc recordant-te.
Em fa por aquesta llunyania... que potser em fassa oblidar-te
mentre tu véns a retrobar-me.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer