Sense paraules

Un relat de: Anònim

Avui no sé
com dir-te t'estimo.

No sé com explicar-te
com la vida és un infern
tant lluny teu.

Aquesta nit no sé
com fer-te saber
que ploro per tu.

Avui no sé
com expressar
el que sento per tu.

No sé com dir-te
que sempre tindràs
el meu amor incondicional.

Comentaris

  • Quan no hi ha paraules...[Ofensiu]
    brideshead | 12-04-2006

    per expressar un sentiment tan gran. Però en canvi, t'han sortit cinc estrofes ben precioses, encara que tu creguis que ja no tens paraules per dir-li "t'estimo".

    Com tots els teus poemes, o gairebé tots, gires sobre un mateix sentiment, sobre una mateixa sensació de buidor i tristesa, sobre una absència que et trenca el cor. Però sempre dónes als teus poemes un enfocament diferent, un nou prisma des del qual llegir-los. I saps què? que aconsegueixes belles imatges i bones combinacions de paraules, però encara crec que podries fer poemes més intensos i amb més força si fugissis una mica dels tòpics; fas estrofes maques, però les trobo una mica tòpiques, recorren al llenguatge més o menys tradicional en qüestions d'amor... bé, només és la meva opinió, eh? però he cregut que t'ho podia dir.

    Una abraçada, Anònim, quan pugui tornaré per aquí!