Ets poesia

Un relat de: Anònim

Cadascun dels meus poemes,
cada vers que escric,
cada paraula, cada metàfora,
no en sóc l'autor,
ets tu, tu la fas, tu la crees,
és la meva mà qui la plasma,
però no neix del meu interior,
neix en tu, en cada gest,
en cada paraula,
en cada somriure.
Sense saber-ho,
escrius els versos més bells,
més preciosos, més íntims,
jo tan sols caço al vent
la poesia que destil·les,
les paraules que fas volar,
que inspira la teva presencia
i que m'arriba al cor,
que la sento tan a prop,
i que intento expressar
sense quines paraules utilitzar.
Tan sols sóc un intermediari,
un intèrpret, un traductor,
un receptor que vibra
amb una freqüència
que tan sols se sent amb el cor
cada vegada que penso en tu,
cada vegada que et miro als ulls.
Tan sols em limito a descriure
els sentiments que has teixit
tan a dins meu que no es poden arrencar,
per bé o per mal,
ets poesia, i a dins sempre et duc.

Comentaris

  • silvia_peratallada | 17-08-2009

    brutal...

  • gypsy | 21-12-2008

    espero que d'aquí quatre dies tornis a entrar, ni que sigui de tant en tant.
    Tots tenim moments que necessitem desconnectar, fer d'altres coses.
    En el meu cas, que tinc poc temps en la vida quotidiana, RC ha suposat l'ham més efectiu per seguir escrivint. Sovint ho faig a hores intempestives, per participar a reptes, etc, que sé del cert que d'altre manera no faria.
    Una relataire que estimo molt em va aconsellar:
    "Usa la pàgina com millor et convingui, no et creis compromisos, si pots comentar a la gent, perfecte, sinó tens temps, escriu i prou. Però sobretot, no abandonis l'escriptura".
    Crec que és un bon consell.

    M'ha encantat conèixe't una mica, virtualment.
    Et desitjo el millor en tots els àmbits i tota la felicitat del món.

    Molts petons i fins aviat!

    gyps

  • gypsy | 23-02-2008 | Valoració: 10

    m'agrada molt aquest concepte de que la poesia és l'objecte o persona que l'ha inspirat. És molt literari.
    És cert, l'escriptor o poeta és un intermediari entre el món i ell mateix. És el món que s'escriu en els versos del poeta.
    És ella el poema acabat.

    M'agrada moltíssim aquesta simbologia. I el títol, és esplèndid!

    gypsy