Conversa a distància

Un relat de: Anònim

Són senzilles les paraules
que donen gust a la vida,
tendres i innocents,
paraules que s'escapen
del moviment artístic
de fines mans de seda,
de fràgils dits secalls.

Hores que se'n van
somiant sense pensar
emocions que es barregen
sentiments que arrelen profund
quan el temps no s'atura
és el meu cor qui batega
per un esguard llunyà.

Petites converses
a llarga distància
que m'acosten,
tan sols un instant,
al jardí etern,
paradís prohibit
del teu dolç somriure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer